Joan, aquest projecte compartit va sorgir com una reacció espontània meva quan vaig rebre pels volts de Nadal un sobre teu amb poesies que em vas enviar, de seguida vaig pensar que amb la teva poesia i la meva fotografia podíem fer alguna cosa en comú; com a persones som un contrapunt entre la ironia meva i la temptació de transcendència teva, entre un descregut com jo i un que té fe com tu. Som observadors que ens mirem la vida com dos gamarussos, no la trobem gaire divertida, jo la veig relativament absurda, tu amb la necessitat de trobar-li un sentit.